Entorn

Delta de l'Ebre



La zona humida més gran de Catalunya és una de les més importants de la regió Mediterrània. La desembocadura del riu que dóna nom al conjunt de les nostres terres és un parc natural de primer ordre amb una incomparable riquesa de flora i fauna que el fan únic i excepcional. Amb una superfície total de 7.736 hectàrees comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Dins la seva vasta extensió hi ha les basses de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada; i també les illes de Buda, Sapinya i Sant Antoni; les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els parem de Casablanca i els Ullals de Baltasar. Més de 500 espècies diferents li confereixen un gran potencial pel que fa a la vegetació, on destaquen els canyissars, les jonqueres, els eucaliptus i les lligabosques de riu. És necessari però no oblidar l'arròs, el llegum estrella de la zona, la producció del qual ocupa grans extensions de terreny deltaic. Pel que fa a la fauna, les aus tenen una gran importància a la zona on es quantifiquen entre 50.000 i 100.000 exemplars de 300 espècies diferents.

Els Ports



El Parc Natural dels Ports s'estén a l'àrea catalana de les muntanyes dels Ports, un massís que sobrepassa els límits de les Terres de l'Ebre i s'endinsa a les províncies de Terol (Aragó) i Castelló (Comunitat Valenciana). Aquestes serres destaquen per la riquesa de la fauna i la flora que viu aquí i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. Destaca la presència de la cabra hispànica i de les poblacions de faig, que aquí tenen l'enclavament més meridional d'Europa.


A més, les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya. No hem d'oblidar tampoc els vincles històrics que s'han establert entre les poblacions que voregen el massís i les masies de la zona, actualment abandonades. L'aprofitament dels recursos naturals d'aquests paratges, com ara la caça, la ramaderia, l'extracció de fusta, la producció de calç i de pega, o la construcció de pous de neu, recorden èpoques de presència humana intensa en aquest espai natural.

Lo Pont de les Canals



El pont de les canals, es va construir per salvar el barranc del mateix nom, per fer arribar l'aigua al poble, data de finals del segle XIX, i avui dia passa tota l'aigua que consumim al poble.

Lo Castellet




Com si fos un castell, paret modelada pel pas del temps, i molt desconeguda per a la majoria, es troba a la baixada de l'Airosa, per una variant a l'esquerra.

El Racó del Moro



El Racó del Moro és el final del barranc de Lloret, probablement dels pocs llocs on trobem aigua tot l'any, i com que no toca el sol, temperada no hi és.

La Cova pintada




Abric, situat en un barranc lateral del barranc de Lloret, el camí amb poc desnivell i amb parets imponents, ens porta al final del barranc tancat per una paret, i a la base, la cova pintada. La cova, des de lluny no sembla res especial, quan s'està a dins és una altra cosa, el sostre rugós modelat pel pas del temps ha donat lloc a una varietat de colors que només es poden imaginar, veient-los.

El forat de la Vella



Situat al camí de l'àrea d'oci de la Vall, a l'esquerra hi ha el Racó dels Capellans (el Racó dels Cures) per la forma de sotana (vestit llarg fins als peus que portaven els capellans) de moltes agulles de roca, es accedeix per un pont que travessa el barranc, seguint el corriol s'arriba a la cova d'en Marc, abric, que com tants altres servien de recer per als ramats d'ovelles que no fa tant de temps netejaven el bosc, passats uns quants graons tenim l'opció de seguir cap a l'Airosa, a la dreta ja veiem el Forat de la Vella (el Forat de la Vella), aquí es veu la feina de molts anys d'erosió, a l'esquerra hi ha rutes per practicar l'escalada, també hi ha una ruta a la paret del davant a tocar de la pista, seguint el corriol arribem a la conducció d'aigua, nascuda de diverses fonts i que abasteix el poble des del 1885, amb una sèquia de 11km.